Està acostumat als focus, però no tant a les mirades en directe. I menys quan les mirades són de lectors impacients per saber què dóna de si la seva primera incursió en el món literari. Així que tot són nervis per a Daniel Brühl quan recorre el passadís que ha format una munió de persones a l'interior del Bar Raval, del qual n'és copropietari, al barri berlinès de Kreuzberg. I això que li agrada caminar -aquest és el fil conductor del llibre-, però amb tanta gent pendent d'escoltar-lo, la roba no li toca a l'esquena de pur neguit. Demana un aperitiu i corregeix: "També una aigua". Ha d'aclarir-se la gola, ha de tranquil·litzar-se i ha de parlar del que ha escrit.
Ein Tag in Barcelona ( Un dia a Barcelona ) és una declaració d'amor a la seva ciutat de naixement. És un llibre que narra la passejada de l'actor catalanoalemany des del Tibidabo fins a la Barceloneta, passant pels seus racons preferits del barri de Gràcia i per la Rambla. Amb aturada inclosa, per descomptat, al Camp Nou. Mai no ha amagat que és un acèrrim seguidor del Barça -a la cuina del Bar Raval hi penja una bufanda blaugrana-, la qual cosa provoca un entranyable disgust al seu avi andalús, crític taurí i madridista.
De pare alemany i mare catalana, Brühl (1978) es va apropar al públic català amb el personatge de Salvador Puig Antich a la pel·lícula Salvador (2006). Tres anys abans havia saltat a la fama internacional interpretant el paper principal de Good Bye, Lenin! La seva feina en films com El ultimátum de Bourne , Maleïts malparits , Eva i Los Pelayos l'ha consolidat com a un dels actors més cobejats. Però la fama no li ha pujat al cap. Tampoc la seva prosa és gens estirada ni pretensiosa. El passeig per la ciutat no reflecteix ni l'estrellat ni el glamur de Vicky Cristina Barcelona , sinó paisatges intimistes i rics de matisos, on les pinzellades d'inspiració clares no difuminen la foscor de la nit o de punts marginals de la ciutat i del seu estimat barri del Raval. "Estic molt orgullós del to lleuger que he aconseguit. És el meu sentit de l'humor, la meva manera d'escriure i de veure el món", diu.
Escatologia i Gerard Piqué
La seva prosa desenfadada, apuntalada pel seu amic i periodista del diari Süddeutsche Zeitung Javier Cáceres, explica al lector alemany les "escatologies" del llenguatge i les tradicions catalanes, amb descripcions d'una caganera Merkel inclosa. Hi ha diversos punts del llibre que són divertits, i l'autor ho demostra en animar-se a llegir un fragment en veu alta davant dels assistents. Títol del capítol? "El meu primer dia al Camp Nou".
Les diferències culturals entre Alemanya i Barcelona s'evidencien en diverses anècdotes durant el passeig per la ciutat, durant el qual no s'està d'explicar com un amic seu, el Manel, va haver de resoldre un dia un problema amb el seu veí, Gerard Piqué. Un grup d'adolescents es van colar a l'edifici simulant ser amics de Piqué. El Manel va aturar-los i les fans li van llançar ous i van deixar ben empastifada l'escena. En arribar el jugador del Barça, li va saber tan greu que va treure ell mateix la galleda per netejar-ne el rastre. El títol del capítol és engrescador: Amb Piqué i Shakira a la terrassa .
Sense ser un llibre biogràfic, Brühl recorre a flash-backs per recordar la seva infància -quan vivia a Colònia però estiuejava a Catalunya-, la seva joventut i la relació amb la ciutat, no sempre fàcil. "Em va costar entendre el català", admet. Ara se sent un barceloní més, i el seu primer llibre no deixa de ser una guia novel·lada de la seva Barcelona.
Daniel Brühl no tenia pensat escriure res quan, de cop i volta, dues editorials li van proposar documentar les seva relació amb la Ciutat Comtal. Finalment ha estat l'editorial Ullstein qui ha donat forma a un llibre en llengua alemanya. "Si surt bé, el publicarem en castellà i català", pronostica Brühl, mentre brinda i ofereix tapes al públic berlinès amb una expressió ben nostrada: "Salut i força al canut!".
